Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.780
|
11.
Ús de l'article en els noms de lloc
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
|
|
12.
Noms de rius: masculins o femenins? / El gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
|
|
13.
L'article personal: 'en', 'na' i 'el', 'la' / L'article davant de noms de persona
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
|
|
14.
Traducció de topònims no catalans / Traducció de noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades [...]
|
|
15.
L'article definit masculí lo: lo pare / Apostrofació i contracció de l'article definit lo
Font
Fitxes de l'Optimot
certs contextos fossilitzats (tot lo món, tot lo dia, per lo senyal) i en diversos topònims (lo Codony, lo Migjorn, los Seixos).
Finalment, cal no confondre l'article masculí lo amb l'article neutre lo, no admès en els registres formals. Per exemple: lo bo i lo dolent.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
|
|
16.
L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?
Font
Fitxes de l'Optimot
tindràs acumulada quan tornis.
En canvi, no és adequada l'expressió la + de + nom amb aquest valor. Per exemple:
Les vegades que m'ho ha repetit i encara no ho ha fet! (i no La de vegades que m'ho ha repetit...).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.3c) [...]
|
|
17.
El nom de les lletres
Font
Fitxes de l'Optimot
El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:
Lletra
Nom
a
a
b
be / be alta
c
ce
d
de
e
e
f
efa
g
ge
h
hac
i
i / i llatina
j
jota
k
ca
l
ela
m [...]
|
|
18.
Guionet en compostos cultes i compostos catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
-trinitrofenol, pH-metre, LGTBI-fòbia, p-aminoazobenzè; goma-2, etc.
En els compostos en què un dels termes ja porta guionet: rumb est-nord-est, tractat anglo-nord-americà.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2.1 i 4.3.2.2)
[...]
|
|
19.
Preposicions 'a', 'de' i 'per' davant de nom propi amb l'article 'el' / 'del Bierzo' o 'd'El Bierzo'?
Font
Fitxes de l'Optimot
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
|
|
20.
Accentuació de formes antigues de topònims catalans / Tarraco o Tàrraco? / Barcino o Bàrcino?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així af [...]
|
